Histories de la
vida
D’ on surten les
histories que omplen les nostres vides.
De vegades de la
mateixa vida, de les vivències o be de
la fantasia que tots portem a un reconet del cor amagades....
de les il·lusions que tenim dins nostre que se jo......surten i ja esta.
I es que la vida esta plena de sorpreses i entrebancs que mai saps on et portaran.
Jo procuro que
tot lo que no he pogut fer realitat a la vida, fer-ho amb l’ imaginació.... Somiar,..
es gratuït i lliure d’ impostos, es com viure una vida paral·lela i lo mes
important no fas mal a ningú, de això es tracte..
Quan era una nena
tenia un somni que es va fer realitat. Desitjava amb tot el cor tenir una biblioteca plena de llibres, i amb el temps
sa fet realitat, tinc la esperada biblioteca amb la recula de llibres esperant
ser acollits per les meves mans. Un llibre fa lo que un bon amic, davant del
qual no tens necessitat de callar mai, quan necessites parlar sense embuts o fas, i es que jo parlo
amb ells els llibres i els parlo com si
fossin els meus estimats amics .
No hi ha res
pitjor que esta sol amb companya, això a mi no amb passa per que els llibres i la musica son el complement just que necessito
son els meus companys indispensable, uns son muts els altres son com criatures
entremaliades fan soroll, però beneit sigui aquest meravellós soroll..
Amb la imaginació
he viatjat per quasi tot el mon, a la practica la cosa canvia però mai se sap.
Avui he anat a complir amb un tràmit desagradable però que tenia que complir,
els comiats mai son agradables, i voldria dir que ens hem fet un tip de riure
tot i que no era el lloc adient.
Una d’ els
familiars fa dos dia que ha tornat d’ un viatge a un País Asiàtic, i explicava
que estaba prenen un Te, i els van portar unes galetes d’ acompanyament, es varen donar
conte que les galetes tenien ulls, i van preguntar, la seva sorpresa va ser quan els van explicar que eren galetes elaborades amb “cucs”,
tota una sorpresa, jo puc assegurar que no les àuria tastat pas.
Riure a un
Tanatori es de mala educació i de mal gust, però imaginant la situació no
podíem parar, amb sap greu però ja esta fet, només veient la cara de la Pepi ja
reies, es com les histories per no dormir.
A la vida, tenim
que posar hi ritme alegria i una mica de bogeria, ah i sobre tot musica.
Musica Senyor Director, i a viure que son dos
dies i un i mig ja ha pasat.
