Saragoza y els del Country

 

La ultima vegada que bai esta en aquesta Capital del Aragó tenia quinze anys, que per cert els bai complir allí mateix hi vam anar a parar uns dies d´estiu,erem una colla d´amics jo anava amb els pares, com no podia ser d´altra manera eren uns altres temps menys tolera'ns, ara amb el temps tot es diferent, ni millor ni pitjor simplement es diferent.
Cinquanta dos anys després,hi he tornat com aquell que diu han pasat quatre dies,amb van convidar una amiga que pertany a un grup que ballen "Country" i balls en linea que ara mateix estan de moda,la excursió era d´una trobada amb els Manyos, i com jo m´apunto a un bombardeix, allà que bai jo.
Va ser una excursió molt agradable,hi estic oberta a totes las que facin,per que no, en aquesta vida es te que gaudir de tot lo que es presenti, total no fai mal a ningú, els temps de infermera cuidadora ja ha passat, dins aquest grup ha conegut gent guapa, gent que m´han acollit amb simpatia, fins hi tot he retrobat dues veinas del carrer on bai néixer, hi que anabam a la mateixa escola, las dues ballen que es una passada de be, jo no crec que arribi mai a res, però lo be que ens ho passem no te preu.
M´apuntat a clases de ball amb linea, be lo que es ball es una cosa i lo que trepitjo jo un altre molt
diferent, ja n´aprendre hi si no,  es lo mateix, passar-ho be es lo que conte, alli he conegut a la Maria Josê, Dolors,Fina,Fermin,Carme hi alguns mes que no recordo els noms.
Amb ells bai a sortides Cambrils Tarragona  algun local d´aquestos de musica, demà mateix ni ja un prop de casa meva hi no hi faltaré, es divertit veuré com ballen, ells si que ho fan de veritat, pot ser algun dia serà la meva oportunitat, tancó aquest escrit d´avui amb una fotografia que bai fer a Saragossa, hi m´agradaria donar las gracies, de tot cor a tota la gent que m´han acollit, dins al seu grup, es gent sana amb problemes com tot-hom pot ser per aixo m´agraden mes

.La foto es de l´actuació a Saragossa.

Educació

Avui estava seguda a una terrassa d´estiu,  a la fresca,avui després de tants dies de una intensa calor  sufocant es podia respirar,hi aprofitant el respir que ens ha donat la natura, he sortit  a fer un cafè ,hi ferla petar agradablement amb una bona amiga.la tinc amb gran estima, baix la meva opinió,es persona amb seny i el cap al seu lloc,això avui en dia va mes aviat escàs, per lo que es te que aprofitar quan tens la sort de conta amb gen aixi.

Pot ser que les circumstància de la vida  tinguem personàs una mica agobiada  ,enfadada, per l´actitud de la gent que els envolta i tenen poca consideració vers la esposa,mare germana ,i la resta de personàs que composen l´àmbit familiar.

No he arribat ha entendre mai, que en els temps que vivim,dins el nucli familiar tinguem personàs de primera, segona y tercera classe, baix el meu punt de vista els membres que composen una família que conviuen junts, tenen el mateix drets i obligacions per la convivència familiar, no he entès mai, que per el fet d´haver nascut dona, tinguis que estar obligat a ser la criada del aprofitats, que deuen viure al segle quinze.

Tal com deia ,s´acostat una amiga de la persona que estava amb mi, estava enfadada i negativa crec que amb el mon sense,ha estat remugant del marit,fills, germà,hi demés membres de la família.veureu, a la senyora no li falta ban motius. però es que tot ve donat per l´educació, que des de el primer dia els has donat, educar-los per la vida en família, fen-los veure que allí ningú es mes que l´altre per la seva condició de sexe o edat.aclarim aquesta questió  tot tindria que anar com la seda.

A cada paraula que sortia de la seva boca m´entristia mes a mi, l´he vist tant crispada, es queijaba  de la mula col·laboració i sopor que te per part d´ells.

Crec que des de un primer dia la parella tenen que remar els dos en la mateixa direcció, tot lo que passa dins de casa es responsabilitat de tots ,partim de la base que tots mengem per lo tant embrutem,utilitzem la casa amb tots els en sers,  anem vestits i la roba es te que renta, però es que vestits hi anem tots i la roba necessita planc ha ,la nevera no s´omple sola,totes aquestes coses hi moltes mes formam part del àmbit familiar i es responsabilitat de tots col·laborar en aquestes tascàs, mai poden recaure damunt de una sola espatlla, la dona de la casa es una persona com els altres, no es pas una mula de carga.las casa i familias funcionen de primera amb la col·laboració de tots i totas.

Jo no pretenc donar lliçons a ningú, no es el meu estil, no dono mai cancells a ningú per la simple raó que a mi no m´agrada que ma els donin, soc adulta, se lo que tinc que fer i si m´equivoco es cosa meva, però jo he tingut dos fills del sexe masculí hi els he tractat com a dos membres mes del nucli familiar,de ben petits han tingut responsabilitats dintre de la seva edat i possibilitats de col·laboració,avui i des de  fa anys volen sols, un vola a dalt del cel, pero el que viu entre nosaltres es un home que no necessita a ningú per tirar endavant casa seva. es autosuficient del tot, hi aixo es aconsegueix amb educació des de el primer dia, a nosaltres ens ha funcionat, no es tant difícil, a la fi de mes de quatre coses en tenen la culpa els pares, ells com adults que son,tindria que fer-los entendre que la paraula "NO" s´incorporat dintre del diccionari de la RAE  i a mes es per ferla servir.

Amb l´actitud d´alguns pares lo que fan es crear vagós e inútils, gent no valida que no volen problemes per ells però tant els fa l´angoixa de la persona que els va donar la vida, el be mes preciat que tenim,qui no respecte als pares, no es respecte a ell mateix.

La nostra festa major

La tronada                        La foto de dalt es la preparada per fer-la petar

                            

                                        La foto de baix es quan peta

Sempre m´ha posat nerviosa , i després de haver petat , s'empra dic lo mateix , no ni ha per tant , i el proper  l´any  , amb tornam els neguits . Aquest any ho he vist de primera , dalt de una balconada , el seguici ja sabem que sempre es lo mateix ,però  ni recordo quan de temps ha passat de l´ultima vegada .si no recordo malament dotze anys , que es diuen aviat .

T´he recordat , que pensa-bas , no t´en vas mai del meu cap , ! recordo l´any que vas guanyar  " el tro de plata " ! amb una fotografia de la Tronada , Amb lletres majúscules , per que posar-se  al mig , es te que ser valent , i jo no ho soc , no m´hi posaria pas , ja nous elements ,però la meva debilitat es la mulassa i els estimats gegants , i posats a escollir amb quedo amb "" Els  Indis  "" i punt .

 No he fet la foto de mes aprop , per que era dalt de un pis i baixar era complicat , llastima que no s´aprecia be els elements . Ha fet calor , però ha valgut la pena aguantar , la part de la plaça ,que no tocava el sol   era plena de gom a gom , al sol no ni havia tanta .

Després hem arribat fins "La Prioral" per veure al Patró  del nostre Reus estimat  "un Sant Pere" que lluïa las seves millors gales. L´altar molt guarnit de flors, posades amb molt de gust, conec el florista que ha fet el treball hi es persona amb un gust refinat i meticulós amb la seva feina, gran amant de la fotografia i guanyador de alguns premis. Pep Aiguadé la seva esposa i col·laboradora l´Angelina .

Per ultim posaré la quarta de las fotografies que he escollit de totes las que he fet , soc una aficionada molt dolenta , però qui fa lo que pot diuen que no esta obligat ha mes .

Vosaltres dos si que en sabeu , tu vas començar de ben jove , lo mateix que l´Oscar, que sa li dona be i te una bona calmara. Per fer bones fotos no es té que tenir vergonya de posar-te a primera fila, i jo per aquestes coses soc vergonyosa, lo meu no es el periodisme fotogràfic.

La festa major es molt diferent a la que bai viuré jo , en tots els sentits ,tal com va evolucionant la vida i l´estatus social va evolucionant, las festes de abans eren no se com explicar-lo, eren diferents.

Recordo las revetlles que es feien la nit abans de San Pere , compatien el Reus Esportiu , i el Club natació Reus Ploms , era una competència,  per veure qui  aconseguia las millors orques tas  i cantants que en aquell moment entaban de moda, i la veritat,  que per els dos clubs varen passar gent molt bona.

Un dels dies de la festa major , es celebraba , el concurs de traques, hi participa ban  diferents carrers lliga ban las traques que es troba ban a la Plaça de Prim , i la que arribaba en primer lloc era la guanyadora, recordo moltes mes coses, però es aixo senzillament, eren uns altres temps i las coses canvien.

Esperar la proper festa major que serà el proper mes de Setembre amb las festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia,