dimarts, 6 d’octubre del 2015

La Represio



                                                              Plaçà de Prim


Aqui comença el post d´avui, a la Plaça de Prim.

Aquest Dissabte, he estat convidada a un espectacle al amblamatic Teatre Fortuny, del nostre estimat Reus.

Rússia Multicolor, L´Altai i Siberia a Catalunya, aixi s´anomenava l´espectacle, típica musica, del folklore del país on venien,  esplendidesa amb el vestuari,uns colors plens de llum, colors vius però amb l´elegància dels ballarins i ballarines, que amb els seus moviments li donaren mes vida a tot el conjunt.

Tot i aixo s´els nota que venen d´un país repressiu, i es nota que estan adoctrinats, res mes trist per les personàs que no tenir la llibertat que tot esser humà es mereix, tot i que a hores d´ara,  las fronter as ja no romanen tancades com abans,  crec que l´adoctrinament que tan anys han viscut, es algo que els condiciona la vida.


La fotografia que acompanya aquest escrit es una demostració de l´elegància que abans els parlava, aquest ball sols era ballat per unes altes i esveltes noies de mirada trista, tot i tenir el somriure al rostre la mirada u deia tot,


 Poden pensar que des de dalt de l´escenari i on esta el public ja una distancia considerable,per veure tant de detall, però es que abans d´entra, vam estar amb ells i elles a l´escalinata del vestibol, els espectadors que volien podien fer se fotos amb els ballarins, es allí on els bai veure d´aprop.






Es dalt d´aquest escenari, on van ballar. El telo que es veu es d´una pintura del pintor Reusenc,  Mariano Fortuny, era Fill I lustre de Reus.


Altre detall del esmentat Teatre es el magnific llum que esta penjat al sostre.






Abans d´entrar pizza i refresc a un local de la mateixa Plaça, unas  rialles, i cap a veure l´espectacle.


Va ser després que baixam Raval avall, xerrant i riem, que amb bai donar conte que el final de la dictadura ja s´havia acabat,  i jo no m´havia assabentat .

Com la passejada era Raval avall de tornada a casa, ens vam aturar a un bar que ens venia de pas, i entre riallas i refresc, amb bai donar conte de lo poc que havia viscut, una de las que estava asseguda amb nosaltres diu molt seriosa Deu Meu si el Sisquet aixeques el cap. Jo pensava dins meu si l´axequesin altres personàs i tot.

D´un temps ensa he fet molts canvis a la meva vida, he cregut necessaris fer los,  tant sols ja una vida i lo millor es viure-la, que per quedar-nos a casa ja tenim temps.

Ara m´apunto a tot lo que amb fa gracia, una excursió, allà que bai, m´he apuntat a classes de ball,el que esta de moda ara, "line Dance" traduit ( ball en linea) tots en fila i disfruta a tope, jo no se si aprendre a ballar, en tres mesos ja en ballo cinc, (mes o menys) ara de riure, riem per els descosits, total ens riem de nosaltres mateixes, fai sortides a caminar per els carres de la meva ciutat, algun dia,  junt amb una amiga fem un cafè asegudas a una terrassa, i parlem de la nostra passió els llibres,  de cuina, parlem del dia a dia no parlem de ningú, i aixi passem el mati.

A la meva mare, sempre li bai sentir a di, que riure i plorar enxample els budells, dons jo els dec tenir ven amples, entre plorar i riure estem ven servits.

Dons be ara si que ma quedat clar que la repressió no existeix, que ja fa un temps que vivim en un pais "Lliure

Un aclariment, las fotografiàs que acompanyen l´escrit d´avui son algunes d´arxiu i altres de collita pròpia.