divendres, 10 de juliol del 2015

Educació


Avui estava seguda a una terrassa d´estiu,  a la fresca,avui després de tants dies de una intensa calor  sufocant es podia respirar,hi aprofitant el respir que ens ha donat la natura, he sortit  a fer un cafè ,hi ferla petar agradablement amb una bona amiga.la tinc amb gran estima, baix la meva opinió,es persona amb seny i el cap al seu lloc,això avui en dia va mes aviat escàs, per lo que es te que aprofitar quan tens la sort de conta amb gen aixi.

Pot ser que les circumstància de la vida  tinguem personàs una mica agobiada  ,enfadada, per l´actitud de la gent que els envolta i tenen poca consideració vers la esposa,mare germana ,i la resta de personàs que composen l´àmbit familiar.

No he arribat ha entendre mai, que en els temps que vivim,dins el nucli familiar tinguem personàs de primera, segona y tercera classe, baix el meu punt de vista els membres que composen una família que conviuen junts, tenen el mateix drets i obligacions per la convivència familiar, no he entès mai, que per el fet d´haver nascut dona, tinguis que estar obligat a ser la criada del aprofitats, que deuen viure al segle quinze.

Tal com deia ,s´acostat una amiga de la persona que estava amb mi, estava enfadada i negativa crec que amb el mon sense,ha estat remugant del marit,fills, germà,hi demés membres de la família.veureu, a la senyora no li falta ban motius. però es que tot ve donat per l´educació, que des de el primer dia els has donat, educar-los per la vida en família, fen-los veure que allí ningú es mes que l´altre per la seva condició de sexe o edat.aclarim aquesta questió  tot tindria que anar com la seda.

A cada paraula que sortia de la seva boca m´entristia mes a mi, l´he vist tant crispada, es queijaba  de la mula col·laboració i sopor que te per part d´ells.

Crec que des de un primer dia la parella tenen que remar els dos en la mateixa direcció, tot lo que passa dins de casa es responsabilitat de tots ,partim de la base que tots mengem per lo tant embrutem,utilitzem la casa amb tots els en sers,  anem vestits i la roba es te que renta, però es que vestits hi anem tots i la roba necessita planc ha ,la nevera no s´omple sola,totes aquestes coses hi moltes mes formam part del àmbit familiar i es responsabilitat de tots col·laborar en aquestes tascàs, mai poden recaure damunt de una sola espatlla, la dona de la casa es una persona com els altres, no es pas una mula de carga.las casa i familias funcionen de primera amb la col·laboració de tots i totas.

Jo no pretenc donar lliçons a ningú, no es el meu estil, no dono mai cancells a ningú per la simple raó que a mi no m´agrada que ma els donin, soc adulta, se lo que tinc que fer i si m´equivoco es cosa meva, però jo he tingut dos fills del sexe masculí hi els he tractat com a dos membres mes del nucli familiar,de ben petits han tingut responsabilitats dintre de la seva edat i possibilitats de col·laboració,avui i des de  fa anys volen sols, un vola a dalt del cel, pero el que viu entre nosaltres es un home que no necessita a ningú per tirar endavant casa seva. es autosuficient del tot, hi aixo es aconsegueix amb educació des de el primer dia, a nosaltres ens ha funcionat, no es tant difícil, a la fi de mes de quatre coses en tenen la culpa els pares, ells com adults que son,tindria que fer-los entendre que la paraula "NO" s´incorporat dintre del diccionari de la RAE  i a mes es per ferla servir.

Amb l´actitud d´alguns pares lo que fan es crear vagós e inútils, gent no valida que no volen problemes per ells però tant els fa l´angoixa de la persona que els va donar la vida, el be mes preciat que tenim,qui no respecte als pares, no es respecte a ell mateix.